Basta Dormer
Ta sét da trop tant temp endormentada
en mès a le cansù, al sul, al mar
ma dispiazer ghe n'è 'na caretada
e te cuntinuet a mandà zo' amar.
No, se pöl miga fa le scenegiade
doprando la tò zent sura la scena
cò le antiche feride mai curade
e spine dent’al cör e tanta pena.
Gesù Cristo l’è ignìt zò sö la tera
j l’ha ‘ncrusàt ma l’è resuscitat
e ‘sta città l’è semper ne la guera
e MAI en po’ de pàss la ghà troàt.
Sö le desgrassie i fa speculassiù
E i tè ricama bözie a sento, a mila
Sottracc denter del sporc, a birulù,
nissù sa del sudur che scula e fila.
El sanc bötat de fora per dà ‘l pà
a tate boche con la pansa öda
semper co’ la speranza n’ del dumà
en silenzio a patì (Sancc a la röda!).,
Adess basta però, chesto l’moment, l’è l’ura
ta sét da trop tant temp endormentada
l’è vera, ta sét straca, ma l’è l’ura,
l’è piö ‘l moment de esser rassegnada;
Chitare, serenade, mandulì
i serf apena a fa scenografia
j’è ricordi che ormai ghà de finì
Napoli ,no se vif piö de fantasia!
Töt via de doss i pagn de le regine
e mett el co’, el penser a la “maniera”
fa spacà sö töte le cartuline
che j’è mìa piö la to’facia sincera
e derf j’öcc da vero, finalment
fomga fa sito a quasi töt el mond
laurom con dignità ,co’l’altra zent
perché l’ura dei sogn l’è ‘ndada a fond.
Ta sét da trop tant temp endormentada
en mès a le cansù, al sul, al mar
ma dispiazer ghe n'è 'na caretada
e te cuntinuet a mandà zo' amar.
No, se pöl miga fa le scenegiade
doprando la tò zent sura la scena
cò le antiche feride mai curade
e spine dent’al cör e tanta pena.
Gesù Cristo l’è ignìt zò sö la tera
j l’ha ‘ncrusàt ma l’è resuscitat
e ‘sta città l’è semper ne la guera
e MAI en po’ de pàss la ghà troàt.
Sö le desgrassie i fa speculassiù
E i tè ricama bözie a sento, a mila
Sottracc denter del sporc, a birulù,
nissù sa del sudur che scula e fila.
El sanc bötat de fora per dà ‘l pà
a tate boche con la pansa öda
semper co’ la speranza n’ del dumà
en silenzio a patì (Sancc a la röda!).,
Adess basta però, chesto l’moment, l’è l’ura
ta sét da trop tant temp endormentada
l’è vera, ta sét straca, ma l’è l’ura,
l’è piö ‘l moment de esser rassegnada;
Chitare, serenade, mandulì
i serf apena a fa scenografia
j’è ricordi che ormai ghà de finì
Napoli ,no se vif piö de fantasia!
Töt via de doss i pagn de le regine
e mett el co’, el penser a la “maniera”
fa spacà sö töte le cartuline
che j’è mìa piö la to’facia sincera
e derf j’öcc da vero, finalment
fomga fa sito a quasi töt el mond
laurom con dignità ,co’l’altra zent
perché l’ura dei sogn l’è ‘ndada a fond.
NOTA:
Poesia di Luciano Somma: - BASTA CU''E SUONNE -
Tradotta in Bresciano dal Prof. Ventura

















































